Situada a les portes del recinte monacal d'Ovarra, trobem la petita capella de Sant Pau. Si bé coneixem forces dades de la història del cenobi des del segle IX, no succeeix el mateix amb aquesta església de la que gairebé no tenim cap informació.   

Com en molts altres monestirs de pelegrinatge, aquesta església servia per a poder fer compatible l'afluència de visitants amb el recolliment de la vida monacal. D'aquesta manera, aquest temple del segle XII era utilitzat pels pelegrins i pels habitants de la zona i que tenien cura del monestir. Tot sembla indicar que al voltant d'aquest temple es va organitzar un petit nucli de població.

És un edifici d'una sola nau, coberta amb una volta de canó i capçada a l'est per un absis semicircular, precedit d'un profund tram presbiteral.

Aquest és totalment llis i només té una finestra, amb doble arc de mig punt adovellat per la part exterior i una esqueixada per l'interior.

En el mur sud s'obre dues finestres més, en aquest cas de mig punt i doble esqueixada.

La porta s'obre en el mur oest. Està formada per dos arcs de mig punt en gradació.

Al seu damunt trobem un crismó trinitari esculpit, que conserva alguns fragments de pintura vermella.

Per sobre del crismó tenim una finestra d'una sola esqueixada i amb arc monolític.

La guia que ensenya el monestir ens va fer fixar en un detall del sostre d'aquesta capella. Es tracta de quatre orificis situats en forma de creu grega. Es desconeix el seu significat i el per què de la seva existència tan poc habitual.